Presentació de l'Observatori de Salut i Medi Ambient de DKV Seguros i ECODES "Alimentació saludable i sostenible". Claus per convertir l'alimentació en la palanca de canvi del món que volem"

Canviar el sistema d'alimentació actual per aconseguir un món més saludable, just i sostenible.

Més de 820 milions d'éssers humans al món passen fam, 2.000 milions pateixen fam oculta i 2.000 milions més tenen sobrepès i obesitat.

L'alimentació continua sent un dret humà que no es compleix.

La nostra alimentació pot ajudar el planeta: la producció ecològica d'aliments pot reduir entre un 48 i un 66% les emissions respecte de la producció no ecològica.

La publicació ofereix 10 claus per a una alimentació saludable, sostenible i justa.

La preocupació al voltant del caràcter saludable dels actuals sistemes alimentaris ha anat creixent en els últims anys, a la vista que avui dia continua havent-hi més de 820 milions d'éssers humans en situació de fam (les xifres han crescut els darrers tres anys), prop de 2.000 milions que pateixen fam oculta (carències de micronutrients) i 2.000 milions més amb sobrepès i obesitat.

Aquestes xifres requereixen un canvi radical en el sistema alimentari actual, cal utilitzar l'alimentació com a eina per canviar el món. L'alimentació saludable i sostenible ens donarà a conèixer com convertir el sistema alimentari actual en la palanca de canvi que ens permeti habitar en un món més just, sostenible i saludable.

La crisi del coronavirus ha revelat la nostra vulnerabilitat i la importància de restablir l'equilibri entre l'activitat humana i la natura. Necessitem un equilibri nou i millorat entre la natura, els sistemes alimentaris i la biodiversitat per protegir la salut i el benestar dels nostres ciutadans.

Amb motiu del Dia Mundial de l'Alimentació (16 octubre), DKV ha presentat avui de la mà d'ECODES el seu Observatori de Salut i Medi Ambient “Alimentació saludable i sostenible. Claus per convertir l'alimentació en la palanca de canvi del món que volem”. La publicació ofereix 26 articles escrits per experts que se centren en l'alimentació i que han estat recopilats del blog DKV 360, en què es tracten les últimes tendències en innovació social i responsabilitat empresarial.

La presentació ha estat en streaming i ha comptat amb la participació de Josep Santacreu, conseller delegat de DKV; Víctor Viñuales, director d'ECODES; Nicolás Olea Serrano, metge, catedràtic de Radiologia i Medicina Física de la Universitat de Granada; Noemí García, nutrició, projectes d'alimentació; José Mª Medina Rey, durant 20 anys director d'Enraíza Derechos (abans PROSALUS) i professor de la Universitat Loyola Andalusia; i Cristina Monge, assessora executiva d'ECODES ha moderat l'esdeveniment.

En paraules de Josep Santacreu, conseller delegat de DKV, “com a empresa activista, des de DKV defensem causes com l'alimentació saludable, la lluita contra l'obesitat infantil o la integració de les persones. De fet, no és la primera vegada que tracta aquest tema a l'Observatori. En la primera edició, el 2008, el tema va ser “Alimentació, medi ambient i salut”; aquest any, més d'una dècada més tard es torna a abordar des d'una perspectiva actual, de nou amb el suport d'ECODES”.

Víctor Viñuales, director executiu d'ECODES, ha explicat les connexions en el sistema agroalimentari mundial, encara que no sempre es percebin bé. “La soja que produeix el terratinent que destrossa l'Amazònia brasilera per estendre la seva producció engreixa el bestiar que comprem en filets en la zona de fred dels supermercats. Tanmateix, no només hi ha un encadenament dels problemes, també es produeix un encadenament de les solucions. Nosaltres patim les conseqüències dels encadenaments causals agroalimentaris en la nostra vida quotidiana, però també podem provocar el procés invers: que els nostres hàbits alimentaris ajudin a millorar el món. Aquest és l'objectiu últim d'aquest número: informar, animar a la reflexió i animar a l'acció transformadora”.

Alguns dels temes tractats per nombrosos experts en aquesta edició són: el desequilibrat sistema alimentari actual; l'alimentació com a dret humà; el nostre cos i els disruptors endocrins; el gran desafiament de la pèrdua i el malbaratament d'aliments i com la nostra manera d'alimentar-nos afecta el planeta: per les emissions de gasos d'efectes hivernacle, la contaminació de sòls i aigües, la pèrdua de biodiversitat, la desforestació, etc. Sense oblidar la importància de les polítiques públiques que, encara que van encaminades a la sostenibilitat, han de ser més ambicioses, ràpides i coherents per desenvolupar com més aviat millor sistemes alimentaris sostenibles i saludables per als humans i per al planeta.

Com ha comentat Noemí García a la trobada, “la dieta és saludable quan és alhora sostenible, responsable i ètica. A banda de complir les necessitats nutritives i calòriques de l'organisme, l'alimentació ha de contribuir a definir un sistema alimentari respectuós amb el medi ambient, adaptat al territori, que minimitzi la generació de residus i que aposti per l'agroecologia”.

L'alimentació com a dret es va consagrar en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i s'exerceix quan qualsevol home, dona o infant, sol o en comú amb altres, té accés físic i econòmic, en qualsevol moment, a l'alimentació adequada o té mitjans per obtenir-la. Avui dia és un dret que segueix sense complir-se.

Els principals elements clau de l'alimentació són la disponibilitat en quantitat i qualitat per cobrir necessitats fisiològiques dels individus, lliure de substàncies nocives i acceptable culturalment; accessible des del punt de vista físic i econòmic; estable i durador; i adequat, o determinat per les condicions socials, econòmiques, culturals, climàtiques i ecològiques.

La presència de substàncies en els aliments és una realitat que afecta les nostres vides: una de cada cinc morts a escala mundial el 2017, uns 11 milions de defuncions, es va associar a una dieta pobra causant de malalties cardiovasculars, càncers i diabetis de tipus 2, segons un estudi publicat a la revista mèdica "The Lancet".

Els disruptors endocrins són substàncies químiques que, una vegada dins l'organisme, modifiquen l'equilibri de les hormones. Són missatgeres químiques que connecten òrgans i teixits dins el nostre organisme. Els disruptors tenen orígens i estructures químiques molt diferents, que en alguns casos tenen certa similitud molecular amb les hormones naturals o endògenes, però al final acaben interferint sobre la síntesi, el transport, el metabolisme o la unió a receptors específics de les hormones. El que fan és que “pirategen” el missatge hormonal. Tal com ha explicat el Dr. Nicolás Olea a la presentació.

Com podem evitar-los? Una part és a través de la nostra alimentació. I és que, cuidant la nostra alimentació, no només ens cuidem a nosaltres, sinó que també cuidem el planeta.

Segons la FAO, la producció ecològica d'aliments pot reduir entre un 48% i un 66% les emissions respecte de la producció no ecològica. De fet, els productes d'origen animal són responsables d'entre el 56-58% de les emissions totals de GEH (gasos amb efecte d'hivernacle) de la producció d'aliments, mentre que només proporcionen el 37% de la nostra ingesta de proteïnes i el 18% de les calories.

José María Medina ens ha explicat com el desafiament d'avançar cap a sistemes alimentaris sostenibles també ens porta a complir alguns dels ODS: el 2 fi a la fam, 12.3 reducció malbaratament alimentari, 14.4 i 6 fer sostenible l'explotació pesquera, 15 preservar els ecosistemes terrestres i lluitar contra la desertificació, entre d'altres. En conclusió, les dietes més adequades per a la nostra salut poden ser també les més adequades per a la salut del planeta i per avançar en l'agenda de la sostenibilitat.

Pensant en les persones que volen actuar, ja planteja 10 claus per a una alimentació saludable, sostenible i justa:

  1. Consumeix productes frescos, locals i de temporada. A més de reduir els impactes mediambientals del transport i de l'emmagatzematge, ajudaràs a millorar l'impacte social i econòmic del teu entorn.
  2. Redueix el consum d'aliments d'origen animal. Especialment el consum de carn: menys i de millor qualitat.
  3. Menja llegums tres vegades a la setmana. Són bones per a la teva salut i contribueixen a mantenir la biodiversitat i la fertilitat del sòl.
  4. Evita els preparats/cuinats i ultraprocessats, evitaràs molts dels additius, sucres i sal afegits en la preparació, conservació i emmagatzematge.
  5. Consumeix productes ecològics, lliures de productes químics com pesticides, fertilitzants o fàrmacs.
  6. Dona suport als productes de comerç just. Amb aquests, garanteixes condicions laborals adequades i salaris dignes.
  7. Compra a granel, evita els productes sobreenvasats i superplastificats.
  8. Sempre que puguis, tria beure aigua de l'aixeta respecte del consum d'aigua embotellada.
  9. Evita el malbaratament d'aliments.
  10. Reclama a l'Administració que impulsi l'alimentació saludable i sostenible. Dona suport a iniciatives ciutadanes com ara “Salvem les abelles i els agricultors (https://www.savebeesandfarmers.eu/spa).

 

El Institut DKV de la Vida Saludable és una iniciativa creada per promoure la millora de la salut i la vida de la població mitjançant la divulgació d'informació i formació orientada a inculcar hàbits saludables, potenciant la prevenció i els valors de l'exercici i hàbits de vida sana.

Observatori Alimentació Saludable i Sostenible