Fitxa 18 - Emocions i aprenentatge: un binomi indiscutible

La importància de les emocions en l'aprenentatge

El món de les emocions té gran importància en el desenvolupament del nen. Les emocions tenen una funció adaptativa primordial per al nadó i el seu procés maduratiu, ja que permeten la relació amb el medi i el desenvolupament de l'autoestima. La gestió de les emocions en la infància també contribueix a la prevenció de l'obesitat i el sobrepès infantils, igual que els bons hàbits d'alimentació, l'activitat física i les hores adequades de descans.

De quina manera influeixen les emocions? Des del primer moment de vida, les emocions estaran relacionades amb l'alimentació i l'aprenentatge per a l'adquisició d'uns hàbits saludables. La por, l'enuig, la curiositat o l'alegria són emocions bàsiques que estan implicades des del naixement i que influeixen fortament en l'aprenentatge.

A la fitxa “Els aspectes emocionals de l'alimentació” ja s'explicava que l'acte de menjar no només és per satisfer la fam, sinó que està molt relacionat amb sentiments i emocions. Per exemple, l'ús dels aliments com a forma de compensar l'enuig, la tristesa o la frustració pot portar a la sobrealimentació, o que també té un origen emocional l'ús restrictiu dels aliments en la preadolescència i adolescència com a desig de “sentir-se bé” canalitzat a través del control del que s'ingereix.

Els pares necessiten aprendre a escoltar la conducta dels seus fills des que són nadons i després durant tot el seu procés maduratiu per entendre les seves emocions i aconseguir una criança emocionalment saludable. Aquesta fitxa pretén ajudar els pares a gestionar les emocions dels seus fills per afavorir un desenvolupament òptim de la seva salut i benestar en sentit físic, psíquic, emocional i social.

Què són les emocions?

Les emocions són respostes davant determinats estímuls del medi i són necessàries en el desenvolupament de les capacitats adaptatives implicades en la maduració afectiva, cognitiva i autoreferencial.

En totes i cada una hi ha una reacció (comportament) del nen davant determinades situacions de la seva vida, i en la seva relació amb el medi i amb els altres.

Per bé que les emocions sovint s'agrupen en “positives” i “negatives”, d'acord amb la manera com afecten la nostra conducta i especialment la seva adaptació al que està acceptat socialment, seguint Robert Plutchik1, direm que totes les emocions són necessàries per a una òptima salut emocional perquè fomenten diferents tipus de conductes adaptatives.

Així mateix, amb el descobriment de les “neurones mirall” (Rizzolatti, 1992) i els treballs de recerca que s'estan desenvolupant, sembla que el sistema de mirall neuronal permet fer pròpies les emocions dels altres. Això és un avenç per a la comprensió i l'actuació dels comportaments infantils, ja que implica que en qualsevol relació pares-fills opera un sistema de mimetització emocional que ha de ser tingut en compte.

Abordem aquí l'enfocament de les emocions infantils des de dues perspectives: l'educació emocional, tal com planteja el Model de competències emocionals desenvolupat per Rafael Bisquerra i el GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica)2, i des del concepte de la salut emocional que desenvolupa el Model d'intervenció emocional creat per la psicòloga Yolanda Salvatierra per al treball amb famílies de KASH-LUMN Family Care3. Aquest últim model treballa amb les 6 emocions primàries com a nucli del desenvolupament emocional. Aquestes són les principals característiques d'algunes de les emocions primàries:

L'emoció de la por

És la primera de les emocions que s'activen en el nadó. Es desencadena davant el desconegut i que el cervell humà interpreta com a potencialment perjudicial o perillós. El malestar infantil en sentir gana propicia la cerca d'aliment i protecció, i és la primera capacitat adaptativa que qualsevol nadó desenvolupa gràcies a l'instint de supervivència.

La por ens fa ser prudents, però al seu torn ens obliga a ser curiosos. Curiositat i prudència són les capacitats adaptatives bàsiques implicades en l'emoció de la por.

Les emocions de l'enuig i de la ira

Les dues emocions, la ira i l'enuig, comparteixen el sentiment de frustració però tenen un origen diferent. L'enuig prové quan l'estímul desencadenant ens fa sentir impotents; volem i creiem que podem aconseguir una cosa, però no ho aconseguim, i apareix la frustració. En canvi, la ràbia i la ira quan el que sentim és una injustícia, és a dir, la naturalesa de l'emoció de la ira és un profund sentiment d'injustícia.

La impotència es resol amb esforç i perseverança, amb la capacitat de superació. Un nen que s'enfada aprendrà a esforçar-se, a conèixer i acceptar les seves pròpies capacitats i després podrà reconèixer el sentiment de satisfacció fruit del seu esforç i a construir una autoestima sana i segura. La injustícia en canvi es resol sent tolerant i aprenent a esperar. L'emoció de l'alegria.

L'alegria i la sorpresa són les emocions que ens agrada veure sempre en els infants. És important ensenyar els nens a reconèixer aquesta emoció i donar-li el valor que té. És essencial que transmetem el valor de l'alegria als nens a través de tot allò que els produeix plaer a través dels seus sentits, i també amb tot el que els causa satisfacció quan obtenen un èxit.

No obstant això, no cal estar “sempre alegres”, ja que si ens habilitem en un estat o “zona de confort” es pot perdre la capacitat de desenvolupar recursos i capacitats davant els avatars de la vida i madurar adequadament.

L'emoció de la tristesa

A diferència de l'alegria, l'emoció de la tristesa és una de les emocions que menys agrada sentir en els infants, però convé rescatar la part positiva i donar-li el valor que té.

La naturalesa de la tristesa és el sentiment de buit que comporta la pèrdua d'un ser estimat o d'un objecte amb què s'hagi establert una forta estima. També els canvis i la mateixa evolució de la vida desencadenen aquesta emoció.

La tristesa ens connecta amb el sentiment d'amor i amb la sensació de gratitud. Sentim tristesa si abans hem pogut reconèixer que volem i necessitem allò que potser podem perdre. En els nens, la tristesa no apareix fins que pot reconèixer que la seva mama és un ser diferenciat d'ell mateix, que pot desaparèixer i tenir la seva pròpia vida. L'inici de l'escola i les temudes ansietats de separació en són un bon exemple. Aquesta sensació de desprotecció i d'abandonament permet saber que necessitem els altres, i d'això el desenvolupament de sentiments com ara la gratitud i l'afecte. 

L'emoció de la sorpresa
La sorpresa és la gran emoció de l'aprenentatge perquè es basa en la capacitat de sorpresa que qualsevol nen té davant un succés inesperat. La sorpresa ens pot connectar amb l'alegria, però també amb la por o amb qualsevol altra de les emocions. La sorpresa també es pot usar com a “rescat”, per exemple per als estats de tristesa. Per això, és important educar en la sorpresa i també aprendre a gestionar de manera correcta l'emoció de la sorpresa.

Des d'una edat molt primerenca, un nadó és capaç de sorprendre's i reaccionar davant alguna cosa inesperada. A través de la sorpresa s'activa la capacitat de ser curiós i aprendre. Però la sorpresa ha de tenir els seus límits perquè no comporti un perjudici de saturació o addicció. Per exemple, si acostumem a un nadó a les sorpreses, perquè tinguin efecte hauran de ser cada vegada més intenses. Un nadó hiperestimulat tendirà a ser més inquiet, insistent i intolerant.

Les emocions i els hàbits d'alimentació

El món emocional serà present en l'alimentació durant tot el desenvolupament infantil. Aquestes són algunes situacions, des dels primers anys de vida, en què les emocions juguen un paper important. La creació del vincle segur La lactància és un període en què es crea una relació emocional intensa entre el nadó i la mare, que va més enllà del simple fet nutricional. Quan mama, el nadó no només s'alimenta sinó que també es calma i relaxa. A través de la lactància es construeix el vincle afectiu mare-nadó, que transmet al nadó seguretat i protecció.

D'aquesta manera, la lactància aferma l'afecció segura, és a dir, el vincle emocional que desenvolupa el nen amb els seus pares o cuidadors i que li proporciona la seguretat indispensable per a un bon desenvolupament de la personalitat. L'afecció segura és un dels factors que s'ha relacionat amb la prevenció de l'obesitat infantil.

La neofòbia alimentària i l'emoció de la por La introducció de l'alimentació complementària, és a dir, quan el nadó comença a prendre aliments sòlids cap als 6 mesos, representa un repte per a moltes mares, ja que sovint el nadó reacciona amb desgrat davant els nous gustos, la qual cosa rep el nom de “neofòbia alimentària”.

Aquesta reacció és innata i no significa que els nous gustos “no li agradin”, sinó que la seva introducció ve acompanyada d'una reacció que ha de veure amb l'emoció de la por al desconegut. Aquesta “neofòbia” ens protegeix d'ingerir aliments perjudicials, i no és més que la por als nous gustos i textures.

La introducció de l'alimentació complementària mobilitza l'emoció de la por, com a emoció primària més potent per a la supervivència, que posa en marxa des del moment del naixement a través de l'alimentació, i al seu torn també es desencadena la curiositat, com a capacitat adaptativa que sorgeix de l'emoció de la por.

Per ajudar a vèncer la neofòbia alimentària cal un aprenentatge del gust, que de vegades requereix diverses proves fins que un nou aliment és acceptat pel nadó. Per arribar-hi, cal ser prudent (anar a poc a poc) a la vegada que estimular la curiositat pel que és nou per aconseguir que el nadó vagi incorporant una àmplia varietat d'aliments.

A més, si el nadó veu els seus progenitors com mengen un aliment, s'hi interessarà i, tard o d'hora, el tastarà per la mateixa curiositat de seguir el que fan els seus referents més importants.

El Baby-led weaning i la curiositat

La tendència actual anomenada BLW (Baby-led weaning) consisteix en una alimentació complementària guiada pel mateix nadó, que permet que el lactant manipuli els aliments amb les seves mans i se'ls posi a la boca. Així, el BLW afavoreix una de les capacitats emocionals més importants de la infància: la curiositat, que expressa la capacitat adaptativa.

Gràcies a aquesta curiositat innata s'estimula l'aprenentatge dels nous gustos que el nadó anirà descobrint progressivament a través de la manipulació.

Per a la mare o els cuidadors, el BLW afavoreix el desenvolupament de la perseverança a través de mostrar repetidament un nou aliment, la qual cosa ofereix també a l'infant un model de comportament per
superar les seves dificultats. A més d'afavorir la curiositat, la pràctica del BLW dona importància a les textures i facilita la masticació, la qual cosa redueix l'abús d'aliments triturats que interfereixen en l'
autoesforç que suposa qualsevol aprenentatge.

L'aprenentatge alimentari i la curiositat

Quan el nen es fa gran i menja a la taula amb els adults, aprèn les pautes socioculturals d'alimentació de la seva família i el seu entorn més immediat.
Observa els comportaments alimentaris dels seus progenitors, dels seus avis o dels seus germans grans, aprèn per imitació i reacciona amb grat i desgrat en funció d'aspectes emocionals.

Si un dels pares rebutja un aliment, possiblement el predisposarà a rebutjar-lo, ja que connectarà amb l'emoció de la por.
Si els progenitors valoren el gust d'un plat i transmeten missatges positius sobre el seu gust, la seva olor o la seva textura, estimularan en el nen la curiositat i el desig de tastar-lo. En compartir l'experiència gastronòmica i sensorial d'una nova recepta estan afavorint l'aprenentatge sensorial del gust i el descobriment de la novetat.

L'aprenentatge de nous aliments també es donarà al menjador escolar. Molts pares trien que els seus fills es quedin a menjar al menjador escolar i allà la dinàmica del menjar sovint és totalment diferent de la de casa. La presència d'altres nens pot estimular a tastar aquells plats que els altres nens mengen, és a dir, el context de grup afavoreix vèncer la por cap al desconegut, i gràcies a la curiositat i la imitació social s'afavoreix aquesta incorporació de nous aliments, encara que a casa seva els rebutgin o els costi de tastar.

Evidentment, els monitors del menjador poden tenir més o menys destresa per afavorir que els nens mengin de tot, però saben que aquest factor d'imitació ajuda al fet que els nens mengin variat i equilibrat gràcies a la curiositat. 

L'alimentació saludable i l'emoció de l'alegria

El gaudi sensorial i l'ambient durant el menjar influeixen en els hàbits d'alimentació i han de veure amb l'emoció de l'alegria. Si el pare o la mare mengen un plat de verdura amb desgrat, o prenen una fruita per obligació i sense plaer, projecten als seus fills que aquests aliments no són agradables.

Si els pares gaudeixen del menjar i transmeten als seus fills aquesta experiència lúdica i agradable, aconseguiran millors resultats en l'aprenentatge del gust.
Per això és important que els pares siguin model de bons hàbits alimentaris i que aquests models estiguin acompanyats d'emocions com l'alegria.

Els àpats en família són també una excel·lent ocasió per compartir l'experiència gastronòmica a través de comentaris sobre els gustos, olors, textures, els plats o les sensacions. Aquesta experiència compartida ajuda el nen a interioritzar el seu propi descobriment i el seu aprenentatge sensorial, a través de l'emoció de l'alegria i del desenvolupament de la mateixa curiositat.

Dues associacions que cal evitar

A través del llenguatge els adults transmetem missatges que modulen les emocions. Així, els pares poden vincular de manera inconscient les emocions a determinades situacions relacionades amb
aliments. Per això, quan parli amb el seu fill durant l'àpat és important transmetre missatges clars i evitar accions concretes que puguin distorsionar el seu aprenentatge.

Perquè un nen adquireixi hàbits d'alimentació saludables convé parlar-li des del gust pels nous gustos i textures i transmetre-li el plaer que això comporta, evitant utilitzar les següents situacions:

  • Tractar els aliments com a premi o com a càstig.

Ens referim a utilitzar determinats aliments com per exemple llaminadures o gelats per consolar el nen o per compensar una enrabiada, un moment de tristesa, una decepció… o al contrari utilitzar-ho com a premi per unes bones notes, per portar-se bé o ajudar a casa a fer una tasca. De vegades s'utilitzen també com a recompenses per acabar-se el plat que no li agrada, com per exemple la verdura o peix.

Aquestes formes de “compensar” els nens amb aliments, encara que poden funcionar a curt termini, els acaben condicionant a obtenir un premi dolç o llaminer a canvi d'alguna cosa i estimula l'associació entre el malestar (tristesa, enuig…) o la recompensa amb l'aliment en qüestió i pot afavorir la sobrealimentació.

Transmetre missatges inconscients d'aliments “bons” i aliments “dolents”.

Algunes vegades, els missatges que s'associen a determinats productes o aliments tenen una càrrega emocional que els converteix pejorativament en bons o dolents. Una mare o un pare que fa comentaris negatius sobre un plat d'amanida o de verdura, frases com “una altra vegada toca verdura…”, o gestos de fastigueig o desgrat davant aquest plat, indueixen a pensar que menjar-lo és gairebé un càstig.

D'altra banda, els missatges de prohibició de determinats dolços o llaminadures poden afavorir la curiositat de prendre aquests productes, moltes vegades d'amagat dels pares. “El dolent prohibit” és molt atractiu per als nens i pot despertar el desig de menjar-lo fins i tot en excés quant hi hagi ocasió.

És millor argumentar els aliments perquè el nen els integri com un benefici, és a dir, transmetre al nen els beneficis que té amb un o un altre aliment.
Per exemple, pot argumentar-se “Si menges molta verdura estaràs més fort”, o “si esmorzes bé podràs estar més atent i aprendre més”.

Al contrari, en el cas d'aliments menys saludables, es poden associar als beneficis negatius, com per exemple “si menges moltes llaminadures et pot sortir càries i tenir mal a les dents”. D'aquesta manera es construeix un imaginari dels aliments saludables associats a aspectes desitjables (força, concentració…) i els menys saludables a conseqüències negatives.

Objectius de comportament saludable
Durant la infància, promoure una salut i educació emocional és essencial per a l'aprenentatge en els infants i per a la seva maduració tant individual com social. Per això, com a pares, és important crear des del naixement un vincle afectiu que permeti desenvolupar l'“escolta activa” i identificar el temperament que qualsevol nadó té en néixer. Per a una criança emocionalment saludable és essencial conèixer les necessitats i desitjos del nadó, així com reconèixer la seva manera genuïna de comunicar les seves sensacions, inicialment benestar i malestar i reconèixer si es tracta de por, enuig, ira, alegria, tristesa o sorpresa.

Aquí proposem un decàleg per a l'adequada gestió de les emocions per part dels pares:
1. Identificar el temperament del seu nadó és primordial per establir un vincle d'afecció segura.
2. Vigilar les mateixes emocions perquè les neurones mirall no li facin males passades.
3. Tot el que és desconegut activa l'emoció de la por, fomenta la prudència i la curiositat i així apareix la valentia amb què afrontar les pors.
4. Els monstres formen part del desenvolupament infantil. Escolti el seu petit quan en parli i així podrà donar-li recursos per vèncer-los.
5. La frustració en la infància és habitual i gràcies a ella l'emoció de l'enuig i de la ira poden desenvolupar la seva funció. Animeu el vostre fill/a a transformar aquest empipament d'impotència en satisfacció
per l'esforç realitzat; ajudi'l a ser tolerant per convertir aquesta ràbia d'injustícia per energia reparadora amb què canviar el món.
6. Per gestionar una enrabiada o qualsevol comportament inadmissible segueix els 3 passos: calmar, donar significat a l'emoció, oferir alternatives viables.
7. L'alegria no pot ser excusa per habilitar-se, cal ensenyar als petits a sortir de la “zona de confort”.
8. Dir “adeu” i desprendre's del que queda enrere és millor garantia per rebre i dir “hola” a totes les sorpreses que ha d'arribar. La tristesa pot ser molt productiva si deixem
que faci el seu procés: connectar amb el que necessitem, agrair les coses bones que perdem i recordar. Llavors podrem somiar amb nous horitzons.
9. Les sorpreses hi són per exercitar la capacitat innata de l'admiració, però si les convertim en l'objectiu a seguir hi ha el perill de caure en addiccions.
10. La clau de la felicitat és en el lloc que habita la calma i per a això cal posar en marxa totes les capacitats adaptatives implicades en les emocions.


En comptes d'interpretar les competències precoces d'un nen i d'una nena com a prova de ser millors pares, és molt més adequat considerar les actituds infantils com a expressions de la seva curiositat i plaer per conèixer el seu entorn.

L'ímpetu infantil cap a nous descobriments i el desenvolupament de les seves competències sol originar les primeres emocions relacionades amb la frustració com són l'enuig i la ira. En aquests casos, els progenitors han d'evitar la sobreprotecció i aprofitar la situació per confiar en l'instint de superació del seu fill i ajudar-lo a desenvolupar les capacitats adaptatives com la perseverança, l'esforç personal i la tolerància a la frustració.

Recursos pràctics per a les famílies

És important recordar que les emocions infantils són el tresor que qualsevol infant porta en néixer i que és necessari conèixer, transmetre i oferir models segurs d'actuació. Una actitud que fomenti una correcta gestió de les emocions primàries és bàsica exercir l'ofici de pares de manera plena i satisfactòria.

Perquè serveixi de recordatori, aquí té la paraula màgica de les emocions “RIAGOM”:
• Reconèixer-les.
• Identificar la veritable naturalesa dels estímuls que les activen.
• Associar un determinat comportament amb l'expressió del sentiment de benestar o de malestar que qualsevol emoció provoca.
• Gestionar la intensitat d'aquesta emoció tant en la seva expressió com en la seva resolució.
• Observar la funció real que exerceix cada una en desenvolupar capacitats adaptatives que fomenten l'aprenentatge i el creixement.
• Madurar emocionalment en utilitzar els recursos adequats i aplicar les qualitats de les emocions de l'esperança i de l'acceptació.

Gestionar les enrabiades durant els àpats
És normal que els infants s'enrabiïn, però quan això passa a taula són un problema que interfereix en el desenvolupament normal de l'àpat i en tota la dinàmica familiar al voltant d'aquest.
De vegades, aquestes enrabiades s'intenten solucionar distraient l'infant perquè mengi, però en realitat si se'l distreu s'està desaprofitant una magnífica oportunitat d'educar el gust, l'olfacte, la textura… És a dir, la distracció no li permet construir un vincle positiu entre l'acte de menjar i
la funció d'alimentar-se en el sentit de l'aprenentatge de gustos i sensacions, donant valor a allò que menja. En comptes de distreure el nen, és millor atendre'l quan té una enrabiada, entendre què l'ha motivat i ajudar-lo a superar-la.

Com aprendre a gestionar les enrabiades
La ira i l'enuig solen ser les emocions més freqüents que hi ha després d'una enrabiada, però no les úniques, ja que també poden provocar-les una por terrorífica o una alegria desbordant. No obstant això, en qualsevol enrabiada hi ha sentiments intensos de frustració que han d'atendre's. Com? La clau és retornar a l'estat de calma i per fer-ho, res de millor que fer-ho des de la calma oferint un model de fermesa i seguretat. Un nen que no es pot calmar és un nen que no ha après recursos d'autoregulació.

És important atendre als fills quan tinguin una enrabiada, amb ella ens estan dient que la seva frustració és inaguantable. És important entendre què ha provocat aquest gran malestar. Descobrir si allò que està sentint és impotència o és injustícia és bàsic per a una intervenció d'èxit.